Is launeddas

Is launeddas funt un’istrumentu a sùlidu chi agataus in Sardìnnia sceti.

Po mori de s’acàpiu forti chi tenit cun sa vida musicali de is Sardus, de s’istòria sua de sèculus e sèculus e de is caratèristicas ùnicas in su Mediterràniu, bessit s’istrumentu prus schetu de sa cultura musicali de s’ìsula.

Is launeddas funt fatas de tres cannas de longària diferenti chi su sonadori aguantat cun is manus. In sa punta de is cannas ddoi at sa cabitzina anca si segat su limbatzu chi, drinnendi, fait bessiri su sonu de s’istrumentu.

Sa canna prus longa, tumbu, no tenit stampus e fait unu sonu bàsciu ùnicu, de sighiu. Is àteras duas, mancosa e mancosedda, tenint cincu stampus a retàngulu: asuba de cuàturu de custus si movint is didus, mentras s’ùrtimu donat s’intonadura de s’istrumentu candu is àterus funt tupaus.

In sa famìlia de is launeddas teneus arratzas diferentis de istrumentus, is cuntzertus, chi funt inditaus cun unu nòmini, mediana, fioràssiu, puntu ‘e òrganu ecc.

Comenti si sonat

Su sonadori pigat a manu manca is duas cannas (tumbu e mancosa), chi funt siddadas, e sa manu dereta aguantat sa canna chi fait su sonu prus artu (mancosedda).

Si ponit in buca is tres cabitzinas, stringit is murrus e cumentzat a sulari, faendi trèmiri is limbeddas.

Is sonadoris de launeddas imperant sa tècnica de su “sùlidu a circu”. Prenint is trempas de àiri, chi ddis serbit candu, faendindi intrari àtera de is càrigas, torrant a prèniri is purmonis. Po mori de custa tècnica podint fàiri unu sonu de sighiu, fintzas po dexenas de minutus.

Diferentementi de sa prus parti manna de is istrumentus a sùlidu, is stampus de is duas cannas melòdicas no bolint tupaus cun sa punta de is didus ma cun is ossus. Is cuàturu didus prus longus de sa manu faint sa melodia, su didu mannu invecis, de asuta, aguantat s’istrumentu.

S’istòria

S’orìgini de is launeddas no est connota.

Una statuedda nuràgica de brunzu de su sèculu XIII-IX i.C. (innantis de Cristu) ammostat unu sonadori de un’istrumentu a tres cannas spartas chi iat a pòdiri èssiri su babbu de is istrumentus chi connosceus in diis de oi.

In època antiga, in logus diferentis de su Mediterràniu, agataus istrumentus simbillantis a is launeddas. Unus cantu istrumentus a sùlidu, a duas o tres cannas, ddus agataus in is afrescus de is tumbas egìtzias, in is testus aregus e in is mosàicus romanus.

In su de X sèculus a.C (apustis de Cristu) agataus is isculturas prus antigas de istrumentus a tres cannas, mentras is documentus anca si chistionat de launeddas in Sardìnnia funt de su de XVIII sèculus. Diàrius de viàgiu, àutus e àterus documentus ammostant ca custu istrumentu s’agatat in totu s’ìsula, sonau de sonadoris professionistas, intzandus comenti in diis de oi, po acumpangiari ballus e prucessionis religiosas.

S’arrèxini de su fueddu “launeddas”

Is istudiosus est de meda chi funt circhendi s’arrèxini de su fueddu “launeddas”.

Fintzas de su Setixentus ant portau una variedadi manna de ideas. A parri de s’abati Matteo Madau (1787) su fueddu ndi bessit de “lioni”, poita issu pentzaiat ca a primu is istrumentus ddus faiant cun is cambeddas de custu animali.

A inghitzu de su Noixentus nascit una dibata forti intra de su musicòlugu Giulio Fara e su linguista Pier Enea Guarnerio. Po su primu su fueddu launeddas podit bessiri de “lau”, invecis po su segundu de “launaxi”.

In diis de oi sa teoria cun prus fundamentu parit sa de Giulio Paulis. Su linguista partit de su fueddu latinu “ligulella”, diminutivu de “ligula” (italianu “lingua”), chi, passendi su tempus, iat a bessiri “liulella” > “liunella” > “liunedda”, fintzas a su fueddu chi connosceus launeddas.

Comenti si faint

Po fraigari is launeddas serbint materialis de pagu contu e un’esperièntzia manna.

Is tres tubus e is cabitzinas funt fatus cun duas calidadis diferentis de canna. Po su tumbu e is cabitzinas de su limbatzu si pigat sa canna fèmina, invècias po is cannas melòdicas si pigat sa canna mascu.

Su spagu (a primu fiat spagu fatu de erba cobertu cun pixi e po su prus spagu sintèticu) serbit po acapiari tumbu e mancosa, e po afortiari is partis prus dilicadas de s’istrumentu.

Po su cuncordu de s’istrumentu si imperat sa cera de abi. Si ndi ponit pagu pagu in su limbatzu  po fàiri cambiari sa frecuèntzia de sa vibratzioni.

Is chi fràigant is launeddas segant sa canna in ierru in is diis apustis de sa luna prena e dda lassant stasonari po assumancu un’annu. In su laboratòriu, cun ainas po segari, faint is limbeddas, is stampus e cumbinant is partis de s’istrumentu. Po mori de unu trabballu coidadosu e de sa connoscèntzia funguda de is materialis arrennescint a fàiri istrumentus perfetamenti a tonu, cunforma de su disìgiu de totu is sonadoris.

Repertòriu

Su repertòriu de is launeddas tenit schemas musicalis diferentis chi podint èssiri sonaus a solus o a cuncòrdia, est a nàrriri cun prus de unu sonadori.

A bortas serbint po acumpangiari su cantu.

Una parti de importu est cudda de is sonadas religiosas, po acumpangiari sa stàtua de su santu o de sa Madonna candu, po is festas religiosas, dda portant peri is bias de sa bidda. Una sonada apòsita si fait in crèsia, po s’eucaristia.

Sa sonada prus bella e froria de is launeddas est pero’ cudda po acumpangiari su ballu. Calisisiat istrumentu de sa famìlia de is launeddas podit sonari mùsicas cun gradu artu de dificultadi a rìtimu de su ballu campidanesu, anca su chi contat de prus est su abarrari in s’arrastu de is règulas, s’abilesa e s’improvisatzioni.

A ùrtimu is launeddas acumpàngiant is cantus religiosus, che is gòcius, o is cantus profanus comenti cantzonis a curba e mutetus.

Is sonadoris de launeddas

Po sonari custu istrumentu antigu nci bolit un’imparonzu longu.

In diis de oi, aici e comenti in su tempus colau, sa mùsica de is launeddas s’imparat a boxi. De cada at imparau su sùlidu a circu, s’allievu si misurat pruschetotu cun is sonadas religiosas, po su prus a cuncòrdia o impari a sa fisarmònica, a s’organete o a su pipiolu.

Si passat apustis a is sonadas chi acumpàngiant su ballu, is prus trabballosas. Po ònnia tipu de istrumentu su maistu imparat a s’allievu unas cantu nodas, fràsias musicalis de sa traditzioni, e sa manera po ddas variari e acapiari s’una cun s’àtera.

Fintzas de s’època antiga is sonadoris de launeddas funt professionistas de sa mùsica. Spaciau chi apant s’imparonzu, ponint a disponimentu s’arti insoru, po is festas religiosas o po acumpangiari is ballus, candu su sonu de is launeddas no podit ammancari.

Le launeddas oggi

In is annus Setanta de su de XX sèculus sa traditzioni seculari de is launeddas fiat acanta de isparèssiri, mandada a innantis sceti de pagus sonadoris oramai bècius.

Ma in is annus Otanta is cosas cumentzant a cambiari. Nascint iscolas, anca maistus che Aurelio Porcu e Luigi Lai podint intregari sa connoscèntzia insoru a is giòvunus chi s’acòstiant a custu istrumentu.

Luigi Lai pruschetotu, chi in diis de oi est su deganu de is launeddas, fait sonari s’istrumentu prima in manifestatzionis de folk revival e apustis de world music, trabballendi impari a musicistas de arratzas musicalis diferentis, de Angelo Branduardi a Maria Carta, de is cuartetus de arcus a sonadoris de cornamusas e de àterus istrumentus de parìcias partis de su mundu.

Unus cantu sonadoris circant de ndi fàiri bessiri a pillu totu is calidadis de s’istrumentu, sperimentendi e ammesturendisì cun àteras categorias musicalis.

Aici s’annada mala est passada, e oi podeus ascurtari is launeddas, sonadas de musicistas de calisisiat edadi, in logus diferentis: po is acumpangiamentus religiosus, in su palcu de is festas de s’ìsula e in is festival internatzionalis de world music.